quinta-feira, janeiro 7

Antònia, sa bombolla i seus extraterrestres.

Antònia Font – Com Una Bombolla

Tanca sa porta i surt per sa finestra
com una bombolla de mistol,
explotaràs i seràs una tempesta
que tronarà fins a s'horitzó.

Devallaràs i regaràs sa terra,
pren vitemines sa llavor
d'una miloca que aspira a ser un cometa
i poeta d'ofici a sa tardor.

Antònia Font - Extraterrestres

I hola què tal,
som es vostres amics de sa Terra,
un planeta de pols i de merda
d'un inhòspit sistema solar.

I hola què tal,
jo he vengut a muntar es meu negoci:
un complexe de luxe de l'hòsti
per jugar a minigolf i a petanc.




Tonterías que me hacen pasar el rato feliz.

3 comentários:

Marina disse...

català també? ets un noi molt internacional tu, oi!

jeje ;)bonito poema!!

Alex Maladroit disse...

No és meu noia, és d'Antònia Font, més bé del Joan Miquel Oliver, un lletrista molt bo.

Malu disse...

Yo comento en castellano, que no soy tan guai como los extraterrestres, y como Antònia, oh(L)